Els conflictes o les dispustes sorgeixen contra dos possibles identitats: 1era opció: nosaltres mateixos, 2na opció: amb les demés persones. Ambdós no es produeixen perquè sí, normalment sorgeixen quan nosaltres mateixos estem en una situació personal que aboca al sorgiment del conflicte, ja sigui perquè ens trobem immersos en l'emoció de l'enfadament, que podríem dir que es genera per diversos motius, per la impotència, la por, la tristesa, el dolor, la impaciència, la inseguretat, la decepció, la incomunicació i/ l'autodestrucció.

















Un cop hem definit que ens trobem en una situació que podríem definir-la com a enfadament, és necessari definir quin d'aquests motius ha desencadenat aquesta situació, doncs afavorirà per determinar el perquè estem en aquest estat, i d'aquesta manera podrem cercar les possibles solucions que ens ajudaràn a definir com volem descallar aquesta situació.

La situació es complica una mica quan el conflicte és interpersonal, és a dir, enfront a una/es altra/es persona/es, ja que a part de iniciar un treball interior personal per abordar assertivament i eficaçment el conflicte, hem de gesitonar que les altres persones es troben en una situació emocional similiar. Per tant, hem de ser consicents que és complicat tant gestionar les propies emocions com els dels demés. 

No hem de pretendre abordar la situació d'enfadament dels altres, en el sentit que cada persona gestioni les seves emocions com pogui, doncs cada persona coneix els seus propis limits, i com abordar-los millor. 

Per com enfocar el conflicte una de les premisses interessants per tenir en compte en quant a resoldre'ls adequadament és la utilització del llenguatge verbal, com també del no verbal, doncs la comunicació que utilitzem tindrà unes connotacions o unes altres. Si ens centrem únicament amb la comunicació verbal, la utilització d'unes determinades paraules poden causar que el conflicte s'apaivagui, és a dir, que el conflicte comenci la seva desescalada, doncs no donem motius perquè continui el conflicte, o bé depenent de les paraules que utilitzem pot passar tot al contrari, que es revifi les flames del foc del conflicte.


 Tot i que, de igual manera pot afectar que el conflicte continui quan la nostra comunicació no verbal s'evidencia d'una manera o una altra. Per exemple, el to de paraules, expressions facials, expressions corporals, entre d'altres. Per tant, és molt important controlar la comunicació verbal com la comunicació no verbal.

Per acabar voldria acabar exposant el que exposa Kant:



Sempre és bo canviar d'opinió quan ens fa més mal que bé