Els fills no es divorcien, els pares si

He estat exercint com a mediadora en el Tribunal Superior de Justícia Alternativa de México DF i en diferents serveis de mediació, com al Centre de Mediació i Convivència de l'ajuntament de Palafrugell, el despatx de mediació MAE, en el despatx de Puig Camps Prat SLP, i ara dirigint el servei LPC.Mediació, he pogut observar que els conflictes són els mateixos tant els d'aquí com els de México (que és el país en que estat), el que canvia són les vivències del conflicte de les parts.

Com a mediadora gestionar els bloqueigos personals és molt complicat, ja que moltes vegades ens anticipem amb les preguntes per verificar les nostres pròpies hipotesis. Tot és pràctica, i tots millorem.

Com a mediadora familiar, una de les màximes incomoditats com a persona que m'he trobat ha estat quan els pares volen malmetre a l'altre progenitor en qüestió dels fills en comú. Fins que vaig arribar a la conclusió, que els pares no volen mal a altre, sinó les pròpies inseguretats de cada ú provoquen un enquistament del conflicte. El mediador ha de procurar trencar motlles en els progenitors i fer-los veure el següent:



Per molt que la parella és separi, no et separes dels fills, continuem tots dos progenitors ser els pares dels fills en comú. La realitat és que en un moment determinat els pares van decidir tenir fills, i en aquest moment han decidit que la parella no pot continuar, però la relació hauran de seguint mantenint-la degut als fills en comú, no com a parella sinó com a pares.